lunes, mayo 03, 2010

Manifest de JC per el 1er de Maig 2010

TREBALLAR MENYS PER TREBALLAR TOTHOM!

35 HORES SETMANALS SENSE REDUCCIÓ SALARIAL!


Aquest primer de maig ha de ser reivindicatiu com cap altre. Les xifres d’atur augmenten ràpidament, acostant-se als 5 milions, i el Govern continua mantenint les mateixes promeses- sense complir- que fa un any, mentre que la societat es troba desemparada.

La classe obrera s’ha de veure cada cop més afectada per una crisi que no és seva. Les situacions d’atur i precarietat estan ofegant a dones i homes, a famílies senceres i a tota una generació de joves de forma salvatge. Per a totes aquestes persones, els acomiadaments, la temporalitat i les condicions més precàries són el pa de cada dia.

És important remarcar que els i les joves ens trobem en unes condicions que mai no s’havien donat a aquests nivells. La joventut, junt amb les dones i les persones immigrades, som el sector poblacional que està patint més les conseqüències d’aquesta crisi. Ens trobem davant d’un futur molt negre, no podem tenir expectatives laborals i de vida digna a llarg termini, no podem organitzar el nostre demà, no ens ho permeten!

Per això, Joves Comunistes volem reivindicar, ara més que mai, la reducció de la jornada laboral màxima a 35 hores setmanals sense reducció salarial, considerant-la la millor mesura, no només per reduir l’atur, sinó per augmentar la qualitat de vida.

Volem un món on l’economia estigui al servei de les persones, i no al contrari; volem un món on es doni la importància necessària al benestar personal, on la participació, la cultura i la vida social siguin possibles, amb temps suficient per gaudir-les.

Joves Comunistes no ens conformem amb la idea de treball com a eina de supervivència. La joventut comunista reivindica el treball, un altre treball. Treball com a dret. Treball com a emancipació. Emancipar el treball implica desmercantilitzar-lo. Implica, com s’ha comentat, posar l’economia al servei de les persones i no al revés. Suposa distribuir tasques i responsabilitats. Suposa redistribuir béns i atribucions. Implica recuperar el plaer de treballar, de crear, de fer sorgir noves idees i coneixements per a aplicar-los a la transformació de nosaltres mateixos/es i del món. Enfront l’atur creixent, hem de reforçar les experiències que van sorgint o ressorgint d’economia social i solidaria.

És això possible?

Només serà possible si ens organitzem i lluitem contra els efectes que, per altra banda, són amb els que hem crescut i treballat, la precarietat que ens condemna, el terrorisme patronal, l’especulació que ens ha deixat sense el dret a una vivenda digna, una educació cada cop menys pública i una constant privatització dels serves públics, posant-los sota l’interés del mercat i no de les nostres necessitats.

Decidim dir prou i lluitar contra el capitalisme que ens fa treballar sota les úniques condiciones que necessita: les de la màxima explotació.


Lluitem per les 35 hores!

Lluitem per una Vaga general!
Visca el Primer de Maig!

Visca la Classe Treballadora!


Posted using ShareThis